Molts ja us haureu adonat del munt de bicicletes que “casualment” hi ha aparcades a molts indrets del centre de Barcelona amb un cartell que posa “rent a bike”.
Em fascina aquesta creativitat per fer promoció de tot tipus de negocis amb pocs recursos.
A les poques setmanes de sortir el servei em vaig apuntar, ja que vaig perdre en una accident la meva bici.
El Bicing és un servei interessant en la concepció però encara amb inconvenients que fan que no et puguis refiar a diari.
Mai l’agafo quan tinc pressa perquè ja m’ha fet arribar tard un parell de vegades amb estacions plenes o terminals no operatives. Però en el meu temps lliure, l’utilitzo molt sovint.
Ja no sé quantes vegades ha hagut d’explicar en anglès com funciona el sistema. Els turistes es senten atrets pel Bicing.
Més que mai, la bici està de moda a Barcelona.
Filed under: ciutat
Ja anireu descobrint que sóc aficionada a l’arquitectura. Aquest és un dels edificis més singulars de l’arquitectura recent de Barcelona, la seu de Gas Natural. És un edifici situat al barri de la Barceloneta i que va ser projectat per Enric Miralles i per Benedetta Tagliabue.
El que més m’agrada, a més del desafiament que suposa les seves formes, és aquesta capacitat que té de canviar d’aspecte i fondre’s amb el cel. Aquest migdia reflectia els núvols passant…
A la ronda de Sant Antoni 96, tocant ja amb la Plaça Universitat, es troba el Forn Mistral, on sempre trobareu gent fent cua -has d’agafar número i tot!- per comprar pa o altres pastes.
Jo quan hi passo, aprofito per tastar una miqueta de la Coca de forner, mítica del Forn Mistral que m’encanta! 🙂
Aquesta és una imatge que malauradament comença a ser habitual a Barcelona: bicicletes en mal estat queden abandonades al carrer.
Fa uns mesos, si no recordo malament, l’Ajuntament de Barcelona va iniciar una campanya per detectar-les i treure-les del carrer.
Potser haurien de tornar-hi.
Amb freqüència Barcelona ens regala moments com aquest. Avui mateix al passeig de Borbó.
Barcelona té un bon grapat de llocs insòlits que es resisteixen al pas del temps. Aquests és un racó de Les Corts on encara es poden veure aquestes cases amb un aire de poble.
Actualitzo:
Gràcies a l’ Elena, ens assabentem que es tracta de la Colònia Castells, i que hi ha gent en marxa: Salvem la colònia Castells
Les he vist a la tenda de Xocoa i he pensat que eren de veritat. Però no. Les xancletes són de xocolata blanca i regalessia!! Això si, costen 42 euros…
Fa temps que segueixo la pista a algú que es dedica a escriure això per tot arreu: “La belleza es tu cabeza”.
Tinc localitzades un bon nombre al centre de Barcelona. És ben misteriós, oi?
Però certament m’agrada el missatge…
Com mola Barcelona (Beta) 
